El Periódico de Catalunya - Ed. General

Edició del Dissabte 2 de Desembre de 2006

Página 040 pàgina 041 Página 042
¿Quieres comprar el PDF de esta edición
por sólo 0,89€? Pulsa aquí para comprar ahora.
Vegeu pàgina en PDF

Transcripció automàtica del text

(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 04195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/12/2006 - Hora: 23:41 DISSABTE 2 DE DESEMBRE DEL 2006 41 Coses de la vida GRAN BARCELONA el Periódico Pàgines 40 i 41 LLL Compte enrere per a les festes 3 La tradició Ciutat Vella aprova treure Espartero de la guia de carrers NOMENCLÀTOR El ple del districte de Ciutat Vella va aprovar divendres a la nit canviar el nom del carrer i del passatge del Duc de la Victòria, el títol nobiliari del general Joaquín Baldomero Espartero, pels de carrer del Duc a seques i carrer de Francesc Pujols (escriptor i filòsof), respectivament.

   El canvi de Duc de la Victòria per Duc va rebre el suport de tots els grups, mentre que en el cas del carrer de Pujols, el PP es va abstenir al considerar que el canvi es feia sense el vistiplau dels veïns. El liberal Espartero és un personatge poc estimat a Barcelona, ja que el 1843 va ordenar un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat.

   A la mateixa hora que es produïa aquesta votació, el regidor del districte de Sant Martí, Francesc Narváez, es va negar a acceptar la petició del PP de posar el nom de la Mare Teresa de Calcuta al parc que Jean Nouvel construeix al Poblenou.

   La que va ser premi Nobel de la pau tindrà un espai amb el seu nom però encara no s?ha decidit quin serà.

   Malgrat l?aprovació, el canvi a Ciutat Vella encara trigarà a concretar-se, segons Toni Estopà, membre de la comissió del nomenclàtor. Després de passar un altre cop per la ponència del nomenclàtor, la petició sortirà a informació pública. Si no hi ha recursos, el decret es passarà a l?alcaldia perquè el firmi Jordi Hereu. El canvi es pot concretar en uns tres mesos.

   PUIG ANTICH / Precisament, Hereu ja ha firmat el decret per posar el nom de Salvador Puig Antich, el jove llibertari executat pel franquisme, en una plaça de Roquetes, a Nou Barris.

   L?espai està sent urbanitzat i s?inaugurarà entre maig i juny del 2007. H JORDI SUBIRANA BARCELONA El districte canviarà el nom del carrer i del passatge del Duc de la Victòria Hereu no té caganer Els artesans de Santa Llúcia no han tingut temps per dedicar una figura al nou alcalde de Barcelona H Montilla i Rajoy sí que figuren entre les novetats de la fira CAROLINA ABADÍA BARCELONA LAURA GUERRERO 33 Parada de caganers a Santa Llúcia 8 Les figures són del papa Benet XVI, Antoni Bassas, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, fabricades per la ceramista Anna Maria Pla.

   3 LA HISTÒRIA Les referències més antigues de la fira es remunten a l?any 1786. Abans se?n feien tres 3 EL MÉS MAL PARAT «Al líder del PP l?hem fet amb berrugues a veure si l?any que ve es porta millor» Obrint-se pas entre les discussions científiques sobre els efectes del canvi climàtic s?acosta implacable el Nadal i, amb aquest, els tions, els pessebres, el vesc i, evidentment, la tradicional fira de Santa Llúcia, que ahir es va instal.l a ral ap l a ç a de la Catedral. No seran els firaires els que trobin a faltar el fred. Tampoc ho faran els darreres, reals o no, dels caganers.

   Entre les novetats d?aquest any hi ha el nou president de la Generalitat, José Montilla, però no l?alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.

   ¿Deu ser perquè gairebé el 50% dels barcelonins no s?han adonat encara del relleu al capdavant del consistori?, com va indicar l?últim sondeig municipal realitzat entre 800 barcelonins a principis d?octubre. Anna Maria Pla, la ceramista que al seu taller de l?Estartit elabora gran part dels caganers de Santa Llúcia, respon que no: «No hem tingut temps».

   ¿I Montilla? «Montilla ja estava pensat des del maig» confessa Anna Maria Pla, i afegeix mentre mostra el darrere d?una figura amb barba grisa: «Al líder del PP, Mariano Rajoy ?també novetat?, l?hem fet amb berrugues a veure si aquest any es porta millor». El catàleg de caganers es pot veure a www.caganer.com. En la llista de supervendes «Ronaldiho guanya i el segueix Carod que, per cert, ha sigut el primer que he venut aquest any», diu aquesta artesana.

   Però no només amb caganers es fa el pessebre. Montse ven a la seva parada des de rius fins a fogons amb castanyes i moniatos rostintse sobre un llum vermell incandescent. Aquesta incondicional de Santa Llúcia no tem la competència dels basars xinesos: «El que té una mica de gust ve aquí, a la Catedral», afirma contundent, i dóna l?assumpte per tancat.

   Una fira amb solera Lluís i Rosa reivindiquen el sector «dels verds» entre l?aroma de bosc del vesc amb què confeccionen poms: «A la fira hi ha tres cultures: els artesans, que al principi van ser hippies que es van voler unir; els figures, que com el seu nom indica vénen amb tot fet i munten l?aparador després de pintar les figuretes asseguts en una cadira, i els verds», relata Lluís amb picardia. «Els verds som d?una altra pasta, matinem per anar al Mercabarna a comprar gènere, som els més rústics i a vegades parlem malament...», diu en to de broma aquest veterà, que va instal.lar la seva primera parada amb 15 anys, ja en fa 60, i encara ve amb la il.lusió del primer dia.

   Les dades més antigues de la fira de Santa Llúcia es remunten al 1786. Abans es feien tres fires a Barcelona. La primera, el 8 de desembre a la plaça de Sant Jaume, la segona, el dia 13, a la plaça de la Seu, i la tercera per Sant Tomàs, el dia 21, a la plaça Nova. A principis del segle XX es van unificar totes tres davant la Catedral.

   Aquesta edició de la fira de Santa Llúcia, amb les 380 parades, estarà oberta fins al dia 23, de 10 a 22 hores. L?Associació de Firaires ha organitzat activitats. El president, Isidre Barceló, diu que «cada dia els nens podran fer cagar un tió gegant i el 15 hi haurà una cercavila de carasses i actuacions de guinyol i màgia». També premien el firaire de l?any, Toni Clapés. H