El Periódico de Catalunya - cuaderno

Edició del Diumenge 11 de Març de 2018

pàgina 010
¿Quieres comprar el PDF de esta edición
por sólo 0,89€? Pulsa aquí para comprar ahora.
Vegeu pàgina en PDF

Transcripció automàtica del text

10 11 DE MARÇ DEL 2018 més Periódico Xavier Aragay «Un mestre és un expert en la vida» L?economista és especialista en transformació digital... de les escoles. Ha identificat més bé que ningú el fenomen: digital no és una tecnologia , sinó una mentalitat que impacta en el cor de l?educació. Ara publica ?Reimaginando la educación. 21 claves para transformar la escuela? (Paidós).

   Per ALBERT SÁEZ Barcelona, 1956. Economista tot i ensenya a un alumne que no sap res va néixer en l?època de l?enciclopedisme i se centra en el currículum, en els continguts. Es basava a pensar que per art de màgia, tenint un noi o una noia a l?escola durant 15 anys, s?aconseguia omplir-li el cap de totes les coses que li servien per no haver de tornar a aprendre mai. Això ha entrat en crisi, estem en una societat que canvia molt ràpidament i en la qual el més important en el procés educatiu és que siguem capaços de fer que la persona tregui el que porta dins, s?estructuri... Aprendre coses és una excusa per construir alguna cosa, perquè la meitat del que ensenyem a un noi o noia quedarà obsolet. La idea principal és posar la persona al centre i assegurar-nos que un noi o una noia que es passa 15 anys a l?escola, com a mínim, descobreixi qui és, per a què serveix, com es relaciona amb els altres, quin és el seu projecte. Aprendre serveix per construir persones. ? ¿Quina és la palanca per aconseguir aquest canvi? ¿Què és el que desencadena que una escola es converteixi en una escola innovadora? ? El més bàsic és reimaginar. Els inV isitar un dels centres educatius que participen en el programa Horitzó 2020 de Jesuïtes de Catalunya és entrar en un univers transgressor: aules sense tarima i sense pissarra, exposicions temporals als passadissos, grades en comptes de pupitres, taules modulars sense espai per al professor, alumnes treballant sols sense cap adult al seu costat... L?escola lluita per fer-se un lloc entre les pantalles dels adolescents actuals. Sap que ha de canviar, però massa sovint no sap com. Aragay ha recollit la seva experiència en aquest programa per expandir-la a través de la seva consultora, Reimagine Education Lab. ? ¿Quina és la clau de les 21 claus que vostè proposa per reimaginar l?educació? ? Ha arribat el moment de posar la persona al centre del procés d?ensenyar i d?aprendre. El model educatiu que tenim és tributari del segle XIX. La idea d?un senyor que ho sap gredients hi són, és com si volguéssim desconstruir la truita de patates i tornar-la a fer. Tenim metres quadrats, metodologies, materials, professors, pares, mares, unes famílies que confien i que volen portar els nens a l?escola, però tot això ho hem de combinar d?una altra manera. L?error és pensar que s?ensenya i s?aprèn sempre de la mateixa manera. Podem posar els professors d?una altra manera, agrupar els alumnes d?una altra manera i no per l?edat de naixement, podem fer que els alumnes expressin els seus interessos, podem fer que siguin ells els verdaders protagonistes, que aprenguin fent. Només hi ha una cosa que és molt important: canviar els marcs mentals, canviar les visions, canviar la mirada. ? ¿I això com es concreta? ? Quan em pregunten què vull dir poso un exemple molt clar: si vas a parlar amb una mestra de nens de tres anys, a l?observar com treballa no et queda cap dubte que ella veu les persones que té al davant. Si vas a una classe d?ESO, amb xavals de 14 anys, el professor només veu matemàtiques, història, anglès, no veu el xaval, ha perdut la perspectiva que l?important no és que el xaval aprengui coses, sinó que estructuri la seva ment. L?escola té una inèrcia molt gran que ve del segle XX i no ha entrat al segle XXI. Parlem d?escoles, però també podem parlar d?universitats. Perquè almenys l?escola avui té la inquietud del canvi i vol innovar. La universitat, no, i li ve un tsunami molt important. ? ¿Els mestres estan cremats? ? Crec de veritat que no. Al mestre el que el crema és pensar que, per un costat, hi ha una societat que opina sobre educació, que tothom té la solució, però, en canvi, com a tal societat, no està disposada a posar els recursos perquè les coses es puguin fer. El que el crema és que hi hagi polítics que en 40 anys han fet sis lleis d?educació i no han escoltat mai qui hi ha a l?aula. I la tercera raó que el crema és que durant els últims anys s?han reduït molt els recursos i l?escola aguanta per una espècie de tracció sanguínia basada en una vocació increïble que tenen els nostres mestres i professors, les escoles tenen gent amb vocació, amb ganes, que ho dona tot i moltes vegades les escoles aguanten per això. Graduat en Citències Econòmiques, ha sigut gerent de les universitats més innovadores de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

    Durant els últims anys ha dirigit el projecte Horitzó 2020 que ha revolucionat les escoles dels jesuïtes a Catalunya.

    Exerceix de consultor i, en l?actualitat, el criden de mig món per explicar el seu model d?innovació escolar. És director i autor de la col·lecció ?Transformando la Educación?, nou quaderns que presenten, reflexionen, expliquen i avaluen el canvi educatiu.

    Defensa els mestres i considera que els docents han salvat l?es cola de les retallades .