El Periódico de Catalunya - Ed. General

Edició del Divendres 15 de Març de 2019

pàgina 021
¿Quieres comprar el PDF de esta edición
por sólo 0,89€? Pulsa aquí para comprar ahora.
Vegeu pàgina en PDF

Transcripció automàtica del text

21 el Periódico DIVENDRES 15 DE MARÇ DEL 2019 Política LLL El PP ha perdut el seu gran actiu electoral: reunir tot el vot a la dreta Al pintar una Espanya que anava directa a la ruïna va donar credibilitat al discurs d?Abascal com la força emergent passant del no-res a 36 diputats. Si fos així, Santiago Abascal pesaria tant o més (per emergent) que Albert Rivera. Però el desastre per al PP seria terrible, ja que hauria caigut dels 186 diputats del 2011 a 137 el 2016 i 87 ara. ¿Culpa de Rajoy o de Casado? Segurament de tots dos, però va ser Casado, il·lustrat per Aznar, el que va dir que el PP havia perdut les essències i que compartia part de l?ideari de Vox. Casado ja havia assumit que hi havia tres dretes però que, pactant segons el model andalús, governaria. Menys vots, però amb la Moncloa com a premi. El terrible és que l?enquesta diu que la triple dreta es queda en 161 escons, a 15 de la majoria absoluta. En aquest cas, la conseqüència seria ?si l?Abc l?encerta? que Pedro Sánchez continuaria viu i Casado hauria durat al capdavant del PP menys que Antonio Hernández Mancha. Per això ara Casado carrega contra Abascal, un bon noi segons Aznar, i adverteix que votar Vox a les 28 províncies amb menys població ?on el sistema és més majoritari que proporcional? és ajudar el PSOE. Casado té raó, però ell ha sigut el que ha alimentat Vox qualificant Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i el 155 de mel·liflus. Vox no es retirarà. Amb la caiguda de Podem i l?estancament de Cs pot ser la tercera força. I Casado es deu preguntar en què es va equivocar. És fàcil. Al pintar ?per fer fora Sánchez? una Espanya que anava directa a la ruïna i la rendició al separatisme va dotar de credibilitat el discurs de Vox. H Les entitats repliquen que la llei ja protegeix les sensepapers b No és habitual expulsar les mares que vulguin donar els seus fills en adopció b Entitats socials titllen d?«intolerable» i «mercantilista» la iniciativa popular D esprés de la polseguera que ha aixecat la polèmica iniciativa sobre les dones immigrants en situació irregular i l?adopció, el PP es va veure forçat a aclarir que és «fals que proposi» evitar-ne l?expulsió d?Espanya «a canvi que entreguin» els seus fills a famílies adoptants. Pel que sembla, la seva intenció és que quan una mare ja ha decidit donar en adopció el menor, el procés per si mateix no suposi l?inici dels tràmits d?expulsió, «per raons humanitàries i per protegir el menor i la mare», segons l?argumentació dels populars. Tot i que la legislació ja empara les immigrants embarassades i per això els especialistes en adopcions, protecció al menor i immigració «no entenen» la «confusa» iniciativa conservadora, ja que no s?ha detectat que hi hagi un problema generalitzat i s?estigui expulsant les mares sensepapers per aquesta raó, en un panorama ja prou «regulat, legislat i controlat». De fet, la llei d?estrangeria estableix que no es podrà dur a terme una expulsió del país quan l?afectada estigui embarassada i aquesta mesura «pugui suposar un risc per a la gestació o la salut de la mare». És a dir, en el supòsit que s?iniciï el tràmit, l?afectada pot al·legar el seu embaràs per evitar ser deportada. Per això, Red Acoge PATRICIA MARTÍN / OLGA PEREDA MADRID apunta que «no tenen coneixement de casos en què s?hagi obert un expedient» pel desig de donar un fill en adopció.

    L?ARRELAMENT / Tampoc a Save The Children «són conscients» que «sigui un problema gaire habitual». La seva directora de sensibilització i polítiques d?infància, Ana Sastre, explica a EL PERIÓDICO que quan una immigrant embarassada arriba a Espanya de forma irregular, «no se la sol» expulsar sinó que se la considera una persona «d?especial vulnerabilitat» i per això és derivada als equipaments de la Creu Roja. A més, passat un any, «depenent del cas i en algunes nacionalitats» la mare i el seu fill són regularitzats per arrelament, ja que en alguns països no es permetria al menor atorgar-li la nacionalitat al no haver nascut al seu territori. Per això, l?oenagé s?ha adreçat al PP per sol·licitar-li «més informació» sobre la seva «confusa» proposta. Els populars sostenen que el que pretenen és exportar a tot Espanya, mitjançant una nova llei de recolzament a la maternitat, la normativa existent a Madrid, que estableix que «l?entrega del nadó no té conseqüències legals ni administratives per a la dona», ja que és un «procés de caràcter confidencial que evita el seu coneixement en l?entorn social i laboral d?aquesta, ja que les seves dades estan subjectes a reserva». Segons la portaveu del PP en política social, Cuca Gamarra, aquesta legislació ha permès que entre 30 i 40 nens no siguin abandonats, per exemple, «en contenidors», i siguin entregats pels cursos legals. Si bé, segons el coordinador general de la Coordinadora d?Associacions d?Adopció i Acolliment (CORA), Benedicto García, l?obligació de mantenir la confidencialitat existeix en totes les Comunitats Autònomes i no només a Madrid. Per això, «no acaba de veure on és el problema». I fonts de Sanitat confirmen que les normes autonòmiques sobre protecció a la infància contemplen la protecció de les dades personals.

    LA CONFIDENCIALITAT / Quan una dona decideix renunciar al seu fill és derivada immediatament als serveis socials, que han de vetllar pel seu bé i el del menor. «Desconec si a serveis socials avisen Estrangeria de la situació irregular d?aquesta persona, però no haurien de poder expulsar-la perquè el menor està protegit i la dona té fins a mes i mig després per decidir si es retracta i assessorada sempre per un jurista», explica García. Per això, a la seva associació, que agrupa famílies adoptants de tot Espanya, «no els consta» que s?expulsi mares immigrants en aquest procés i que, en algun lloc en concret, «es vulneri el dret a la confidencialitat». A més, segons la proposta del PP, la protecció a la dona serà exclusivament durant el procés d?adopció. Després perd el blindatge i podria ser deportada. Per tot això, les entitats d?ajuda als immigrants van titllar ahir d?«intolerant», «mercantilista» i «estigmatitzadora» la iniciativa, i van assenyalar que si el que es pretén és ajudar les dones en situació de vulnerabilitat, se?ls facilitin ajudes econòmiques i d?un altre tipus per evitar que es vegin abocades a l?avortament o a donar a un fill en adopció per no podem mantenir-lo. H 33Salvament Marítim rescata 46 subsaharians a Almeria.

   EFE / RICARDO GARCÍA Ningú els preguntarà la seva situació. Això és, se?ls garanteix la confidencialitat de les dades en el procés d?adopció... una cosa que ja passa a Espanya.

   El PP ho admet, però matisa que pretén donar-li rang de llei estatal al tema per evitar que algunes comunitats puguin saltarse aquest procedir. Quan se?ls pregunta en quines autonomies hi ha aquest risc, no hi ha resposta. Quan se?ls pregunta quants casos d?expulsades coneixen en un procés d?adopció, tampoc. Segurament Casado és víctima d?haver creat un hipotètic problema on, almenys de moment, les dades indiquen que realment no n?hi ha cap. H EFE / NACHO GALLEGO