20191231
El Periódico de Catalunya - Ed. General

Edició del Dimarts 31 de Desembre de 2019

pàgina 027
¿Quieres comprar el PDF de esta edición
por sólo 0,89€? Pulsa aquí para comprar ahora.
Vegeu pàgina en PDF

Transcripció automàtica del text

27 el Periódico DIMARTS 31 DE DESEMBRE DEL 2019 Economia DIMARTS, 31 DE DESEMBRE DEL 2019 DIMECRES, 1 DE GENER DEL 2020 A quests dies veiem publicitat, pàgines senceres d?una concessionària d?autopistes. Finalitzades o revertides algunes concessions, ¿no seria millor, diuen, continuar deixant a mans privades la garantia del bon ús i manteniment d?aquestes autopistes? En qüestió d?infraestructures viàries la teoria de la hisenda pública ens dona algunes pistes de com entendre la gestió i finançament de les autopistes. Primer, la concessió de la seva construcció es pot justificar d?entrada per una prohibició de fer una inversió administrativa finançada amb endeutament públic o per una gestió més eficient (cost financer i control de la despesa), suposadament més favorable si aquesta recau en mans privades que si ho fa a mans públiques. Una vegada decidida la concessió, queda acordar el seu finançament, ja a càrrec de l?usuari o del contribuent; en altres paraules, si pagar per peatge o a través d?impostos generals. Si l?usuari i el contribuent són els mateixos, amb ocupacions i freqüències similars, el problema és menor. Altrament esdevé una disjuntiva de justícia fiscal, amb elements mediambientals ineludibles. La posada en disposició de noves vies de trànsit genera externalitats: positives primer en el moment per la generació de trànsit, però també negatives: fer pagar peatges provoca desviacions de trànsit que, podent circular per les noves vies, es redirigeix cap a les gratuïtes. En aquest context té sentit treure peatges i pagar amb impostos, sent aquests justificats per la congestió que eliminen. de despesa amb aquells ingressos per al Madrid radial, capital de l?Estat. Si no es rescataven les autopistes catalanes pel seu cost (pèrdua d?ingressos fiscals inclosos) era perquè el valor de la congestió generada al bon funcionament de l?economia catalana i la sinistralitat associada d?uns ciutadans determinats no valia la pèrdua de beneficis d?altres. Era l?etapa de José María Aznar i de Josep Piqué. No entenc encara com algú s?estranya del sorpasso madrileny, això és, com Madrid li ha arrabassat a Catalunya el lloc de primera economia regional d?Espanya, incrementant un 3,1% el seu PIB el 2018, mentre que Catalu nya ho va fer en un 2,2%. Finalment, queda als manuals d?Hisenda la solució del peatge generalitzat. Una idea que té tant de radical com d?implausible si no és que es generalitza per a tot l?Estat: un tipus de proposta que podria ser racional sota una sobirania fiscal diferent de l?actual, però que avui seria una prova més d?aquest «cornuts i pagar el beure», per acabar sent col·locada en el passiu per part d?alguns que segurament la preconitzarien com una conseqüència de voler una hisenda pròpia. H Pistes per entendre el tema de les autopistes Anàlisi Guillem López Casanovas CATEDRÀTIC D?ECONOMIA (UPF) TJERK VAN DER MEULEN 33 Obres per col·locar el nou peatge de l?AP-7 a Cambrils.

   quem els costos i beneficis del rescat abans de termini de les autopistes catalanes: generació i desviació de trànsit, reducció d?accidentalitat, valor de la mortalitat evitada. De nou, un debat de justícia fiscal entre usuaris i contribuents emergia, agreujat per la falta de simetria territorial amb què es distribuïen aquests costos i beneficis: més peatges per als catalans, més beneficis Revertir el gestor públic per final de termini de la concessió incrementa aquesta lògica, una vegada sufragada la inversió privada inicial. Rescatar autopistes abans de termini pot rebre també certa consideració amb les compensacions per obra feta corresponents, i eliminar els peatges. Ja fa més de 20 anys que amb els que ara exerceixen una important responsabilitat pública quantifi-